Crònica del col·loqui “Construïm la ciutat participativa: llums i ombres de l’Ajuntament”

El dimarts 25 de febrer es va dur a terme el col·loqui “Construïm la ciutat participativa: llums i ombres de l’Ajuntament” al Centre Cívic de Golferichs. El debat el va introduir l’Albert Martín, membre de la CUP de Barcelona i responsable de la campanya “Radicalitzem la Democràcia”, un representant de Calàbria 66 i un membre de Recreant Cruïlles. Posteriorment, es va dur a terme un interessant debat entre el públic assistent.

L’Albert Martín va introduir el tema comentant que des de la CUP de Barcelona s’havia identificat que els diferents espais enfocats a la participació ciutadana a la ciutat (consells de barri, consells de districte, plens, etc.) es podien avaluar segons la seva capacitat participativa, representativa i deliberativa. Segons l’anàlisi de la CUP, l’ajuntament premia sobretot les capacitats representativa i deliberativa, i deixa la participativa de banda. A més, la major part dels òrgans de la ciutat reprodueixen un esquema de participació que es basa en els partits, i aquesta representació es trasllada a tots els escalafons. Els agents que no són partits polítics bàsicament només poden incidir en les decisions polítiques a través de mecanismes informals i de pressió. També es va advertir que els ajuntaments no es poden apoderar ni dels moviments socials ni dels fruits de la lluita col·lectiva i que una forma d’afavorir la participació ciutadana seria crear governs de districte (sense duplicitats de càrrec dins de les institucions de l’ajuntament). Finalment, l’Albert va esbossar la nova llei de participació ciutadana que prepara l’ajuntament.

Des de Calàbria 66 es va posar èmfasi en el fet que no es volia crear un nou equipament municipal, sinó un espai de barri obert amb l’objectiu d’enfortir la societat civil. Calàbria 66 consta de tres projectes: el cultural (teatre, música, dansa, etc.), l’educatiu (lleure, adults, informal, etc.) i la de veïnatge (creació de xarxa veïnal, atenció, etc.). El punt de partida va ser constatar que al barri hi ha una baixa participació ciutadana i la creació d’aquest espai pot servir per afavorir-la.

Els veïns han de tenir la clau física de l’espai i poder dictar les normes de forma autogestionada. Es veu també com una manera d’afrontar un dels grans problemes del món associatiu: el relleu generacional. De moment la relació amb l’ajuntament és correcte, però detecten que el consistori els tracta com una empresa de serveis, no pas com una iniciativa veïnal. A més, sovint l’ajuntament es “penja les medalles” davant les càmeres, restant protagonisme al teixit associatiu. Així mateix, es vol evitar que s’utilitzi aquest espai per “externalitzar serveis públics”, és a dir, que no es faci servir el teixit associatiu per suplir feines que ha de fer l’administració pública. Això sí, es vol que l’ajuntament esdevingui un agent més dins de Calàbria 66, però en pla d’igualtat amb tothom.

Calàbria 66 pot ser una realitat a l’estiu-tardor de 2015. L’ajuntament hi invertirà uns 12 milions d’euros i el 40%  del nou espai serà de gestió veïnal, en principi. Ara falta parlar entre els veïns i les veïnes de quin model de gestió es vol.

Recreant Cruïlles neix amb la voluntat de guanyar l’espai Germanetes, tancat des de fa anys i pendent d’uns equipaments que no arriben. Es començà fent assemblees setmanals i trimestrals que acullen a un gran nombre de persones de perfils diversos. A més, la gent de Recreant Cruïlles s’ha anat integrant a l’associació de veïns i veïnes del barri. Es van creant simbiosis i hi ha necessitat de crear xarxa. No entenen les dificultats que posa l’ajuntament per un espai que per definició serà efímer. L’espai Germanetes està dedicat a equipaments, per tant el projecte s’acabarà quan aquests es facin. Tot i això, des del col·lectiu es vol incidir en la planificació d’aquests nou equipaments, si han de ser pel barri, el barri també hi ha de dir la seva. Actualment, des de Recreant Cruïlles s’intenta també endegar un projecte per pacificar alguns del carrers del barri i treballar per l’ús comunitari de l’espai públic.

Després de les intervencions va començar un debat d’on van sortir algunes idees interessants:

  • La participació no és espontània, sinó que s’ha d’entrenar.
  • Els condicionants històrics són rellevants. L’amnèsia i la delegació als partits polítics que es va fer a la transició encara perdura.
  • Diferenciació entre activisme i voluntariat.
  • Les gent es mou per canviar coses pràctiques, per objectius.
  • Malfiança generalitzada de la política tradicional.
  • S’ha de transformar el Consell de Barri com a òrgan de representació veïnal, en què es prenguin decisions.
  • No hem de transformar les institucions (que també), sinó donar eines a la gent perquè s’auto-organitzi i es converteixi en un subjecte polític a banda de les institucions.
  • Les entitats veïnals han d’instrumentalitzar els polítics i no al revés.
  • Hem de tornar a lluita contra l’Ordenança del Civisme, que és la que institucionalitza l’exclusió dels veïns i les veïnes de l’espai públic.
  • Hem de recuperar el carrer i prendre consciència de ser subjectes polítics del canvi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s