Salvem el Niza. Un espai del barri i pel barri!

niza1El Cinema Niza va nàixer en plena postguerra, l’any 1946, com a sala de reestrenes de pel·lícules, i només dos anys més tard hi va incorporar una sala de ball ben coneguda a la ciutat. No va trigar a convertir-se en una sala d’estrenes, fins que l’any 1967 tornà a projectar reestrenes, fet que va provocar una davallada de públic. L’any 1980, l’empresari Balanyà fa reformar tot l’espai i va situar la sala de nou en les cartelleres de la ciutat, fins que el 2005 va tancar les portes. Des d’aleshores, el cinema ha estat tancat i l’edifici resta en desús, recordant-nos que la història dels nostres barris no té lloc en la Barcelona aparador, ni tan sols en una zona tan turística.

Molt més que un cinema

La sala va tenir una rellevància molt especial en morir el dictador Franco. El cinema va acollir l’any 1977 actes del PSUC, del PSC-Congrés, un congrés d’ERC i fins i tot un multitudinari acte del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, pioner a l’estat, contra la Ley de peligrosidad i rehabilitzación social, signe de les clavegueres més fosques de la repressió franquista, que no va ser definitivament derogada fins l’any 1989.

Un model de barri en joc

El projecte de convertir el Niza en un supermercat de la cadena Mercadona és una amenaça més a un barri que es troba ja en escac. La massificació turística i la nul·la política de gestió municipal en aquest sentit ha suposat ja la destrucció de bona part del teixit comercial i de proximitat del barri, que compta, a més a més, amb més de 20 supermercats oberts. Tenim, a més, el dubtós honor de ser pioners a posar supermercats a l’interior del Mercat, una pràctica que s’està estenent per tot Barcelona i que ja copien més enllà, malmetent encara més els mercats municipals de barri.

Per si no n’hi hagués prou, el Poblet, el barri de la Sagrada Família, disposa ja d’un 20% de botigues i locals comercials tancats i en desús. A això, cal afegir-hi la quantitat de botigues, bars, restaurants de grans cadenes i altres espais destinats únicament i exclusivament al turisme, que generen un treball precari, temporal i que no ofereix cap sortida a l’economia productiva de la zona.

Què hi ha darrere de Mercadona?

Mercadona és una cadena de grans supermercats que té una política d’ofegament de tot allò que té al voltant: botigues de barri, mercats i altres supermercats més petits. La seva política es basa en superfícies enormes, aparcament, i una política de baixos preus obtinguts de maneres molt fosques. D’una banda, Mercadona ofega econòmicament els productors, obtenint gairebé el monopoli de les compres, que precaritza extremadament els proveïdors. D’altra banda, són conegudes les condicions laborals de l’empresa, amb represàlies incloses a sindicalistes que han volgut denunciar la situació. A més a més, sempre ha comptat amb “sorprenents” complicitats amb les administracions públiques allà on ha volgut desembarcar, com passa avui amb l’espai del Niza. Mercadona, doncs, suposa una amenaça per als productors, per al comerç del barri, i per a les mateixes treballadores que veuen com les seves condicions laborals, i de vida, esdevenen extremadament precàries.

mikel-ponce-roigJuan Roig, propietari de Mercadona, no és un home exempt de polèmiques. Sent ja la segona fortuna més gran de l’estat (5.800 milions d’euros), només per darrere d’Amancio Ortega, d’Inditex, és un dels impulsors i lobbistes més agressius contra els drets dels treballadors i treballadores de l’Estat espanyol. Citat a declarar com a testimoni, va reconèixer davant el jutge del Cas Bárcenas haver donat 100.000 euros a la Fundació FAES, fàbrica ideològica del PP presidida per José María Aznar. A més, entre els “papers de Barcenas” de la comptabilitat il•legal que estudia la justícia, figuren pagaments per valor de 150.000 euros a nom de Mercadona, que presumptament haurien anat a parar als famosos sobresous en sobres dels dirigents del PP.

Entre algunes de les seves perles més destacades hi ha afirmacions com ara les següents:

• La crisis durará más o menos años dependiendo de si los españoles cambiamos nuestra actitud y pensamos más en nuestros deberes y menos en nuestros derechos.
• En cuanto a la reforma laboral, lo que hay que favorecer es a los empresarios.
• Estoy totalmente de acuerdo con la reforma laboral, pero yo habría ido más allá.
• Hay que poner medidas disuasorias en Sanidad, Educación y Justicia.
• Hay que tomar medidas impopulares y molestas.
• Hemos pasado de la abundancia a la escasez y los que no se adapten no sobrevivirán.
• Nuestro nivel de vida está por encima de nuestro nivel de productividad.
• Si te pasas, tienes que recortar, y nosotros nos hemos pasado.
 

Salvar el Niza, recuperar espais d’autogestió veïnal

Des de la CUP de l’Eixample no acceptem les excuses del finançament de l’interior d’illa, en un Ajuntament amb superàvit i en què es privatitzen aparcaments i es destinen milions d’euros a la reforma del passeig de Gràcia o del tram de l’avinguda Diagonal entre Francesc Macià i passeig de Gràcia.

Per tot això, des de la CUP de l’Eixample animem tot el veïnat de Sagrada Família i de Barcelona a sumar-se a les assemblees i mobilitzacions que s’estan promovent al barri, i en particular proposem:

• La suspensió immediata de la tramitació del projecte de Mercadona i la denegació de les modificacions urbanístiques i llicències per motius d’interès públic.

• L’obertura d’un procés de participació veïnal, obert, horitzontal i vinculant on els veïns i veïnes del barri defineixin el futur de l’espai, sense interferències ni pressions institucionals.

• Que l’Ajuntament posi tots els mitjans necessaris (expropiació, convenis de cessió, etc.) per posar aquest espai a disposició de l’autogestió veïnal i la decisió comunitària del barri.

CUP de Barcelona – Assemblea Eixample Dreta
Juny de 2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s