Category Archives: Esquerra de l’Eixample

Assemblea Oberta a l’Esquerra de l’Eixample per decidir el programa i les llistes

ao_feb2015

Des de la CUP de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni us convidem a una Assemblea Oberta el proper dilluns 16 de febrer, a les 19.00h de la tarda al Centre Cívic Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491).

En aquesta assemblea volem parlar i decidir sobre tres qüestions:

– Les reivindicacions del barri, que s’inclouran en el programa de la CUP-CapgiremBCN per les eleccions municipals

– Proposta de noms de les persones per encapçalar la candidatura en les properes eleccions municipals i per representar la CUP-CapgiremBCN als consells de districte.

– La constitució del Comitè de Campanya de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni.

Us animem a fer córrer aquesta convocatòria, oberta a persones i entitats, i us hi esperem!

eixample.cup.cat

La Superilla de l’Esquerra de l’Eixample: dubtes i incerteses

El passat dilluns 17 de novembre es va realitzar el primer taller del projecte pilot de la Superilla de l’Esquerra de l’Eixample Esquerra, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu és crear unitats urbanes més petites que els barris amb un eix vertebrador, per poder millorar les condicions ambientals i la cohesió social mitjançant la redistribució dels serveis i xarxes de transport, entre les quals s’inclou la reducció del transport privat. L’Ajuntament preveu que la prova pilot s’allargarà durant 4 anys, en els quals es realitzarà un procés de participació ciutadana en la fase d’elaboració, l’execució del projecte pilot i la posterior anàlisi dels resultats. Aquest projecte, que neix de les necessitats socials d’uns barris assetjats per la contaminació atmosfèrica i acústica i el dèficit d’equipaments, comença a caminar coix en tots els seus fronts.

El procés participatiu, proposat i iniciat per mitjà d’un taller a l’IES Ernest Lluch, va començar a desgranar que part del projecte neix de l’apropiació per part del consistori de les històriques lluites veïnals per guanyar nous equipaments i per construir un barri més social. Les queixes no es van fer esperar i les veïnes presents a l’acte van fer constar, amb interpel·lacions directes als tècnics de participació del Districte, aquesta apropiació i van denunciar l’intent per part de l’Ajuntament de voler implementar un macroprojecte en el barri quan no s’han implementat actuacions més urgents i específiques. Però aquestes queixes van ser ràpidament ocultades dins del protocol estrictament rígid del taller participatiu, dirigit pel mateix consistori i fonamentat en l’obtenció d’idees generalistes per part de les veïnes, sense garanties que aquestes siguin preses en consideració i amb l’objectiu final de reduir i silenciar possibles veus dissidents. A les incerteses sobre el procés participatiu s’afegeixen també les inconcrecions sobre quines són les actuacions específiques del projecte i les possibles afectacions sobre el veïnat.

Més enllà del procés participatiu, el projecte de les “superilles” dibuixa un escenari idealitzat amb millores de les condicions ambientals o l’augment de l’associacionisme i on una de les principals actuacions previstes serà la reducció del transport privat i la peatonalització dels carrers de la superilla, el que és anomenat com a procés de pacificació dels vials. Allunyant-nos del dèficit de definicions categorials que sofreix el projecte i, en concret, sobre el que significa el concepte de pacificació plantejat en l’anterior article, una de les claus de volta un cop iniciat el procés d’elaboració del programa pilot recau sobre si l’objectiu és reduir l’ús del transport privat dins de les superilles actuant també en la reducció en tot l’àmbit de la ciutat o bé només “pacificar” les superilles i, per tant, redistribuir l’elevat flux rodat actual en les vies adjacents a les superilles.

La proposta actualment en marxa no fa esment d’un objectiu global de reducció de l’ús de vehicles privats a la ciutat, el que pressuposa que en implementar-se aquest pla pilot l’elevat flux de vehicles seria canalitzat per altres vies circumdants. Quelcom semblant succeïx també amb la contaminació atmosfèrica, la qual esdevé un problema a escala municipal i intermunicipal que el consistori vol abordar a escala de barri buscant treure’n redit polític per mitjà de l’ambientalisme més superflu. Aquestes actuacions previstes posen de relleu la voluntat de creació de zones urbanes dins de la ciutat i dels mateixos barris, amb unes condicions tant ambientals com socials exclusives que poden abocar a les àrees limítrofes a un deteriorament de la qualitat de la vida i subjecte també a possibles processos d’especulació urbanística dins de la superilla, processos en els quals les entitats veïnals així com el mateix veïnat jugaran un paper ben residual.

Dins d’aquest context, des del nucli de la CUP de Sant Antoni i de l’Esquerra de l’Eixample creiem que la ciutat ha entrat en un accentuat procés de degradació ambiental amb la contaminació atmosfèrica com un dels principals factors, producte de les deficitàries polítiques a favor del transport públic tant de l’actual consistori de CiU com dels anteriors governs del PSC. En aquest sentit, i si bé és cert que la base ideològica del projecte de Superilles és correcta, la seva diagnosi i les propostes d’actuació presentades són deficitàries, actuen parcialment i superficialment sobre l’arrel del conflicte ambiental, segreguen la ciutat entre teixits urbans de primer i segon ordre i, alhora, busca donar una imatge de participació ciutadana però reduint el marge d’actuació del veïnat. Els conflictes ambientals presenten fortes repercussions socials i mai tenen una solució senzilla ni localitzada. És necessari doncs repensar l’espai on vivim i on ens desenvolupem com a societat: repensant una ciutat de Barcelona de manera integral i transversal, amb polítiques de reducció del transport privat per mitjà de la limitació d’accés i reducció de les tarifes de transport públic, pensat i proposat des dels barris i des del ric teixit associatiu, i reconstruir una ciutat integradora que no segregui ambientalment i socialment les persones que hi viuen.

Sobre el projecte de les Superilles a l’Esquerra de l’Eixample

El projecte de les Superilles sembla que avança i així ho demostra el primer taller participatiu que va tenir lloc al Centre Cívic Golferichs, amb la presència del Regidor del Districte de l’Eixample, en Gerard Ardanuy. Primer de tot, celebrem tota iniciativa pensada per millorar la qualitat de vida del veïns i veïnes del districte. I si es fa de manera participativa, tot i que sigui d’una manera limitada, encara millor.

Però no podem agrair les engrunes si veiem el pa. Com venint dient fa temps, la principal crítica que fem al projecte és l’objectiu final. Si aquest objectiu és millorar la qualitat de l’aire i la vida de la població i un reapropiament de l’espai públic segrestat pel vehicle privat, no pot ser a base de pedaços, ja que la contaminació és un problema que no coneix fronteres i s’ha d’afrontar de manera integral, tenint en compte tota la plana de Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Si el que es pretén és una bona campanya d’urbanisme cosmètic, el projecte de les Superilles és perfecte. Un projecte que segrega a altres barris, com Sant Antoni o gran part de l’Eixample, a esperar la següent tongada de superilles per tenir l’oportunitat de gaudir d’un espai “sa i revitalitzat”.

Una altra crítica és sobre els conceptes que s’utilitzen en aquest projecte. Què significa “pacificar”? Tallar carrers, reduir la velocitat màxima? Com es pot fer el comptatge de vehicles al barri només sobre els vehicles censats? Què passa amb les furgonetes de transport, vehicles que vénen de fora, autocars i altres vehicles turístics? Si els conceptes no estan ben definits, si s’emparen en l’eufemisme mediambientalista, les solucions poden no arreglar el problema. A més, pensem que els períodes del projecte són massa laxos i extensos i no entenem que s’allarguin fins a 4 anys, entre participació, execució i avaluació, quan moltes mesures podrien i han de ser per necessitat d’execució immediata, encara que puguin semblar nefastes des del punt de vista electoral.

Des de la CUP de Sant Antoni i Esquerra de l’Eixample pensem que el problema de la contaminació s’ha de resoldre amb valentia, amb propostes i solucions globals que no perdin mai de vista l’objectiu principal: la contaminació ambiental i acústica i la millora de la qualitat de vida del veïnat en general. S’ha de ser conscient que sense una gran reducció del tràfic rodat (com ara a Berlín, Copenhaguen, Londres o Viena) no aconseguirem una millora de l’aire raonable. Per tant, s’hauran de peatonalitzar carrers i acompanyar-ho d’un transport públic a preus populars, aparcaments dissuasius a l’entrada de les ciutats, entre altres mesures. S’haurà d’afrontar la contaminació produïda pel Port que, tot i ser rarament esmentada, és una de les principals fonts de contaminació al districte. Les intervencions que es decideixin no han de produir més molèsties ambientals als veïns ni costos excessius per l’Ajuntament, és a dir, no són necessàries grans obres que generin més soroll, emissió de partícules i dispendi innecessari de fons públics.

Moltes mesures poden no ser del tot electoralistes però hem de ser conscients que Barcelona, i especialment l’Eixample, tenim un problema greu de salut pública. Podem fer pedaços i estirar l’agonia una temporada més, però abans o després haurem d’encarar el problema i resoldre’l de manera eficient. Quan abans ens hi posem, més aviat assolirem l’aire i l’espai que tothom voldria per a què els seus fills creixessin.

11 de setembre 2014. Actes per la Diada.

Des de la CUP Eixample us fem arribar una sèrie de convocatòries en motiu de la Diada d’enguany. Us animem a participar-hi!
10 de setembre
  • 20h – Marxa de Torxes a Sant Antoni. Sortida des de la Plaça Goya- monument a Francesc Layret. Enllaçarà amb la Marxa de Sants a la Pl. del setge de 1714.
  • 20h – Marxa de Torxes Dreta de l’Eixample. Sortida c/ Diputació amb Bailèn, final al Pg. del Born.
  • 20:30h – Acte “Som Països Catalans” al Fossar de les Moreres i des d’allà a les 21.30h marxa de torxes ‘Desobediència per la independència’.
11 de setembre
  • 10:30h Homenatge a Gustau Muñoz. C/Ferran. Cercavila Juvenil, en acabar l’acte.
  • 12:30h. Acte polític juvenil, al Pg. del Born. “Res no ens atura! Joves desobedients pel futur de tot un poble”.
  • 13h. Manifestació de Rescat. Pg. del Born. “Amnistia i llibertat!”.
  • 13h – La Diada a L’Ateneu Layret – Vermut musical amb Josep Maria Cantimplora. C/Villarroel 49.
  • 14h. Dinar popular de l’EIB. Pg. del Born.
  • 16h – Via Catalana 2014 – Campanya Ara és l’Hora. Omplim la Gran Via i l’Avinguda Diagonal. Suma’t als trams 52, 53, i als propers a la Cruïlla.
  • 18:30h. Manifestació de l’Esquerra Independentista. Pl. Tetuan. “Desobeïm pel referèndum, per la independència, pels Països Catalans
Ens podràs trobar també a les paradetes al Passeig Lluís Companys, al Fossar de les Moreres, i Villarroel amb Gran Via al llarg del matí.
També us animem a passar durant el dia 11 per l’Ateneu Francesc Layret (c/Villarroel, 49) i el Casal independentista La Cruïlla (c/Sardenya, 256), que seran oberts i han programat activitats.
11 de setembre 2014

La CUP davant de les promocions previstes al solar Germanetes.

L’Ajuntament ha informat a finals d’agost que construirà dues promocions d’habitatge dotacional de lloguer a l’illa de cases coneguda popularment com a Illa Germanetes. Aquestes promocions suposaran la construcció de 82 pisos per a gent jove i gent gran, així com dos equipaments municipals: una escola bressol i un casal de gent gran. Alhora s’hi construirà un aparcament subterrani. Aquests edificis i equipaments estaven compromesos en anteriors Plans d’Actuació de Districte però els anteriors equips de govern no van executar-los al seu moment.
 
Cal recordar que el solar de Germanetes forma part també del Pla Buits i, en virtut d’aquest, l’Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample gestiona una part de l’actual solar a través del projecte Recreant Cruïlles, que compta amb el ple suport de l’Associació de Veïns i Veïnes.
 
Des del nucli de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni de la CUP de Barcelona, a falta de valorar-ho amb profunditat, volem fer algunes primeres consideracions un cop coneguda la notícia,
 
  • Saludem la construcció d’una nova escola bressol i un casal per a la gent gran, si bé sempre i quan siguin centres públics de gestió directa.
  • La CUP es mostra contrària a la privatització dels aparcaments de titularitat pública per tal de finançar equipaments municipals. Creiem que la venda d’actius públics no és la solució, sinó que cal trobar altres formes de finançament més justes. Aquest fet té l’agreujant que l’ajuntament de Barcelona no es troba en una situació financera complicada i que els actius que es volen vendre generen ingressos nets per la ciutat. A més, vendre aparcaments als agents privats, reforçarà un actor que amb tota probabilitat es mostrarà contrari a la limitació del trànsit privat i l’augment del transport públic, especialment al centre de la ciutat i al districte amb més contaminació de Barcelona.
  • Reivindiquem la importància d’incloure l’institut en aquestes promocions, encara que depengui d’acords més complicats. L’Institut Germanetes és l’autèntica prioritat al solar, i així s’ha expressat el veïnat en múltiples ocasions.
  • Lamentem que el Districte, a través del Sr. Ardanuy, opti pels fets consumats, i no hagi fet partícip al veïnat organitzat de les propostes previstes al solar. Exigim un contacte urgent on s’expliqui clarament el projecte i els efectes envers Recreant Cruïlles, també sobre la iniciativa del Camí Amic i la voluntat de crear zones verdes i espais autogestionats al barri.
  • Qüestionem la idoneïtat de construir habitatge protegit, encara que sigui en règim de lloguer.  Les dificultats d’accés a l’habitatge no sempre es solucionen amb més ciment, sinó forçant la sortida a lloguer dels pisos buits a la ciutat. La proliferació de pisos turístics aquests darrers mesos al barri són una bona prova del camp per córrer existent.
  • Denunciem l’oportunisme polític. Després de tants anys de reivindicacions, és lamentable que  el govern de torn comprometi unes obres uns mesos abans de començar la campanya electoral. Aquest és un exemple pràctic del que anomenem “vella política”, on les coses es fan quan interessen a qui mana, no quan seria necessari.