La Superilla de l’Esquerra de l’Eixample: dubtes i incerteses

El passat dilluns 17 de novembre es va realitzar el primer taller del projecte pilot de la Superilla de l’Esquerra de l’Eixample Esquerra, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu és crear unitats urbanes més petites que els barris amb un eix vertebrador, per poder millorar les condicions ambientals i la cohesió social mitjançant la redistribució dels serveis i xarxes de transport, entre les quals s’inclou la reducció del transport privat. L’Ajuntament preveu que la prova pilot s’allargarà durant 4 anys, en els quals es realitzarà un procés de participació ciutadana en la fase d’elaboració, l’execució del projecte pilot i la posterior anàlisi dels resultats. Aquest projecte, que neix de les necessitats socials d’uns barris assetjats per la contaminació atmosfèrica i acústica i el dèficit d’equipaments, comença a caminar coix en tots els seus fronts.

El procés participatiu, proposat i iniciat per mitjà d’un taller a l’IES Ernest Lluch, va començar a desgranar que part del projecte neix de l’apropiació per part del consistori de les històriques lluites veïnals per guanyar nous equipaments i per construir un barri més social. Les queixes no es van fer esperar i les veïnes presents a l’acte van fer constar, amb interpel·lacions directes als tècnics de participació del Districte, aquesta apropiació i van denunciar l’intent per part de l’Ajuntament de voler implementar un macroprojecte en el barri quan no s’han implementat actuacions més urgents i específiques. Però aquestes queixes van ser ràpidament ocultades dins del protocol estrictament rígid del taller participatiu, dirigit pel mateix consistori i fonamentat en l’obtenció d’idees generalistes per part de les veïnes, sense garanties que aquestes siguin preses en consideració i amb l’objectiu final de reduir i silenciar possibles veus dissidents. A les incerteses sobre el procés participatiu s’afegeixen també les inconcrecions sobre quines són les actuacions específiques del projecte i les possibles afectacions sobre el veïnat.

Més enllà del procés participatiu, el projecte de les “superilles” dibuixa un escenari idealitzat amb millores de les condicions ambientals o l’augment de l’associacionisme i on una de les principals actuacions previstes serà la reducció del transport privat i la peatonalització dels carrers de la superilla, el que és anomenat com a procés de pacificació dels vials. Allunyant-nos del dèficit de definicions categorials que sofreix el projecte i, en concret, sobre el que significa el concepte de pacificació plantejat en l’anterior article, una de les claus de volta un cop iniciat el procés d’elaboració del programa pilot recau sobre si l’objectiu és reduir l’ús del transport privat dins de les superilles actuant també en la reducció en tot l’àmbit de la ciutat o bé només “pacificar” les superilles i, per tant, redistribuir l’elevat flux rodat actual en les vies adjacents a les superilles.

La proposta actualment en marxa no fa esment d’un objectiu global de reducció de l’ús de vehicles privats a la ciutat, el que pressuposa que en implementar-se aquest pla pilot l’elevat flux de vehicles seria canalitzat per altres vies circumdants. Quelcom semblant succeïx també amb la contaminació atmosfèrica, la qual esdevé un problema a escala municipal i intermunicipal que el consistori vol abordar a escala de barri buscant treure’n redit polític per mitjà de l’ambientalisme més superflu. Aquestes actuacions previstes posen de relleu la voluntat de creació de zones urbanes dins de la ciutat i dels mateixos barris, amb unes condicions tant ambientals com socials exclusives que poden abocar a les àrees limítrofes a un deteriorament de la qualitat de la vida i subjecte també a possibles processos d’especulació urbanística dins de la superilla, processos en els quals les entitats veïnals així com el mateix veïnat jugaran un paper ben residual.

Dins d’aquest context, des del nucli de la CUP de Sant Antoni i de l’Esquerra de l’Eixample creiem que la ciutat ha entrat en un accentuat procés de degradació ambiental amb la contaminació atmosfèrica com un dels principals factors, producte de les deficitàries polítiques a favor del transport públic tant de l’actual consistori de CiU com dels anteriors governs del PSC. En aquest sentit, i si bé és cert que la base ideològica del projecte de Superilles és correcta, la seva diagnosi i les propostes d’actuació presentades són deficitàries, actuen parcialment i superficialment sobre l’arrel del conflicte ambiental, segreguen la ciutat entre teixits urbans de primer i segon ordre i, alhora, busca donar una imatge de participació ciutadana però reduint el marge d’actuació del veïnat. Els conflictes ambientals presenten fortes repercussions socials i mai tenen una solució senzilla ni localitzada. És necessari doncs repensar l’espai on vivim i on ens desenvolupem com a societat: repensant una ciutat de Barcelona de manera integral i transversal, amb polítiques de reducció del transport privat per mitjà de la limitació d’accés i reducció de les tarifes de transport públic, pensat i proposat des dels barris i des del ric teixit associatiu, i reconstruir una ciutat integradora que no segregui ambientalment i socialment les persones que hi viuen.

Sobre el projecte de les Superilles a l’Esquerra de l’Eixample

El projecte de les Superilles sembla que avança i així ho demostra el primer taller participatiu que va tenir lloc al Centre Cívic Golferichs, amb la presència del Regidor del Districte de l’Eixample, en Gerard Ardanuy. Primer de tot, celebrem tota iniciativa pensada per millorar la qualitat de vida del veïns i veïnes del districte. I si es fa de manera participativa, tot i que sigui d’una manera limitada, encara millor.

Però no podem agrair les engrunes si veiem el pa. Com venint dient fa temps, la principal crítica que fem al projecte és l’objectiu final. Si aquest objectiu és millorar la qualitat de l’aire i la vida de la població i un reapropiament de l’espai públic segrestat pel vehicle privat, no pot ser a base de pedaços, ja que la contaminació és un problema que no coneix fronteres i s’ha d’afrontar de manera integral, tenint en compte tota la plana de Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Si el que es pretén és una bona campanya d’urbanisme cosmètic, el projecte de les Superilles és perfecte. Un projecte que segrega a altres barris, com Sant Antoni o gran part de l’Eixample, a esperar la següent tongada de superilles per tenir l’oportunitat de gaudir d’un espai “sa i revitalitzat”.

Una altra crítica és sobre els conceptes que s’utilitzen en aquest projecte. Què significa “pacificar”? Tallar carrers, reduir la velocitat màxima? Com es pot fer el comptatge de vehicles al barri només sobre els vehicles censats? Què passa amb les furgonetes de transport, vehicles que vénen de fora, autocars i altres vehicles turístics? Si els conceptes no estan ben definits, si s’emparen en l’eufemisme mediambientalista, les solucions poden no arreglar el problema. A més, pensem que els períodes del projecte són massa laxos i extensos i no entenem que s’allarguin fins a 4 anys, entre participació, execució i avaluació, quan moltes mesures podrien i han de ser per necessitat d’execució immediata, encara que puguin semblar nefastes des del punt de vista electoral.

Des de la CUP de Sant Antoni i Esquerra de l’Eixample pensem que el problema de la contaminació s’ha de resoldre amb valentia, amb propostes i solucions globals que no perdin mai de vista l’objectiu principal: la contaminació ambiental i acústica i la millora de la qualitat de vida del veïnat en general. S’ha de ser conscient que sense una gran reducció del tràfic rodat (com ara a Berlín, Copenhaguen, Londres o Viena) no aconseguirem una millora de l’aire raonable. Per tant, s’hauran de peatonalitzar carrers i acompanyar-ho d’un transport públic a preus populars, aparcaments dissuasius a l’entrada de les ciutats, entre altres mesures. S’haurà d’afrontar la contaminació produïda pel Port que, tot i ser rarament esmentada, és una de les principals fonts de contaminació al districte. Les intervencions que es decideixin no han de produir més molèsties ambientals als veïns ni costos excessius per l’Ajuntament, és a dir, no són necessàries grans obres que generin més soroll, emissió de partícules i dispendi innecessari de fons públics.

Moltes mesures poden no ser del tot electoralistes però hem de ser conscients que Barcelona, i especialment l’Eixample, tenim un problema greu de salut pública. Podem fer pedaços i estirar l’agonia una temporada més, però abans o després haurem d’encarar el problema i resoldre’l de manera eficient. Quan abans ens hi posem, més aviat assolirem l’aire i l’espai que tothom voldria per a què els seus fills creixessin.

Què s’amaga darrere la factura de l’aigua? Xerrada 17 de juny a l’AVVEE.

Què està passant al voltat de l’aigua? Durant l’últim any hem sentit a parlar de la privatització d’Aigües Ter-Llobregat, de la creació d’una empresa mixta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb Agbar i del dèficit que acumula l’Agència Catalana de l’Aigua. Però el que sabem és que la factura de l’aigua cada cop és més elevada, tot i que consumim menys. En el context econòmic actual, cada vegada hi ha més veïns i veïnes que no poden assumir el cost de l’aigua i que s’exposen a ser privats d’aquest dret humà.

En aquesta xerrada volem aprendre d’on prové l’aigua de l’aixeta, qui s’encarrega d’aquest cicle i qui és el responsable de què l’aigua arribi als ciutadans. Intentarem saber si el preu que paguem és just o si estem pagant decisions polítiques, retorn de favors i beneficis de grans empreses. En definitiva, volem desgranar què és el que s’amaga darrera darrere la factura de l’aigua.

Us esperem a la nova seu de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample el dimarts 17 de juny a les 19h!

Crònica de la xerrada sobre la contaminació atmosfèrica: contra la inacció de l’administració catalana i de l’Ajuntament de Barcelona, volem accions i sense dilacions!

El darrer dimarts 11 de març, la CUP de Barcelona va organitzar una xerrada sobre la contaminació atmosfèrica a l’Àrea de Barcelona, ja que volíem conèixer els seus efectes sobre la salut i quines alternatives i accions es poden dur a terme des del municipalisme. Més de 60 persones hi van assistir, participant activament del debat final i escoltant les intervencions d’experts reputats en la matèria, representants de col·lectius i entitats que treballen, des de diferents angles, el tema.

Així, en Xavier Querol, investigador de IDAEA-CSIC, ens va fer una descripció concisa dels contaminants, els quals superen els límits fixats per l’Organització Mundial de la Salut a l’Àrea de Barcelona, tot comparant el panorama de contaminació amb diverses ciutats europees i assenyalant al vehicle privat com a màxim causant d’aquestes.

En Jordi Sunyer, metge i director del CREAL, entre altres coses, va posar sobre la taula que, en el món de la recerca i la sanitat, es considera que la contaminació atmosfèrica és avui dia el problema ambiental que més afecta l’esperança i qualitat de vida de les persones. No obstant això, aquest problema encara no es percep com a tal per la majoria de població encara que és qüestió de temps que aquest neguit en el món acadèmic i sanitari es tradueixi en una legislació més estricta. A més, va fer una descripció dels problemes de salut derivats de la contaminació atmosfèrica.

En Ricard Riol, de la PTP, ens va descriure la situació del transport públic a Barcelona i quines alternatives serien possibles per contribuir a disminuir de forma important aquests contaminants. Des del seu punt de vista, estem en un moment clau per poder canviar el model de transport de la ciutat. La Núria Vidal de Llobatera ens va explicar què ha fet i està fent Ecologistes en Acció respecte a aquest tema i va posar èmfasi també en altres orígens de la contaminació atmosfèrica, a banda del transport privat, com el transport de mercaderies o l’estacionament de creuers al port de Barcelona. Finalment, en Guillermo Rojo va explicar el projecte de Recreant Cruïlles, un exemple de proposta de barri a l’Eixample que, entre altres objectius, pretén un reapropiament de l’espai dedicat al vehicle per a ús del veïnat.

Tots els ponents van coincidir en remarcar la importància d’aquest problema ambiental, els greus efectes sobre la salut i la inacció de l’administració catalana i dels ajuntaments, en concret de l’Ajuntament de Barcelona, per dur a terme accions efectives que realment redueixin els contaminants atmosfèrics. I més quan hi ha exemples de moltes experiències i accions endegades per administracions de ciutats europees i americanes que han permès reduir la contaminació. En definitiva, no hi ha res a inventar i, a Barcelona i la seva àrea d’influència, s’ha fet poc o res per solucionar aquest problema. Cal que per poder avançar es reconegui el problema tant socialment com des del món polític.

En el debat posterior, que no fou tan llarg com hauríem desitjat, es va obrir la paraula als assistents. Es va parlar del problema del soroll, de la inacció de l’administració, de les superilles, de què podria i hauria de fer la CUP, de la perplexitat del no reconeixement del problema (en paraula d’un dels participants) per l’alcalde Trias, que és metge de professió, etc.

Val a dir que la intervenció més sentida i emotiva va ser la d’una veïna de l’Eixample que es va oferir per explicar-li a l’alcalde Trias el càncer de pulmó que està patint, el qual els metges han relacionat directament amb la contaminació atmosfèrica. Aquesta persona va explicar que si se’n surt de la malaltia, i així ho esperem, haurà de marxar a viure fora de Barcelona i ella no està disposada a renunciar a la ciutat que tant estima. Tot un exemple de valentia i claredat. Si ens llegeixes, moltíssimes gràcies per la intervenció, endavant i força.

Des de la CUP de Barcelona ens toca ara plantejar-nos com seguir lluitant contra la contaminació atmosfèrica aquí i arreu, tot difonent el problema per tal que s’esdevingui una percepció social real, denunciant la inacció de l’administració i, sobretot, proposant alternatives per actuar-hi en contra. I tot això ho volem fer treballant braç a braç amb els experts, col·lectius i entitats que, amb el seu treball i experiència, han adobat el camp de la lluita contra la contaminació atmosfèrica.

Demanem a la Generalitat de Catalunya i als ajuntaments, en especial a l’Ajuntament de Barcelona, que reconegui aquest important problema de salut per la seva població i li exigim, des d’ara mateix, sense dilacions ni esperes, accions contundents i efectives per reduir el transport privat a la ciutat i qualsevol altra font important de contaminants. És clau que hi hagi una oferta per desplaçar-se amb mitjans sostenibles, en especial amb transport públic, i a preus populars. Com va sorgir durant el debat, un transport ràpid, eficient i confortable. D’aquesta manera, no només recuperarem l’aire que respirem i millorarem la qualitat de vida, sinó que ens permetrà reapropiar-nos de l’espai públic i millorar les relacions socials.

I es pot fer, no és cap utopia, tal com s’ha demostrat a moltes altres ciutats i viles a Europa. No calen plans exageradament complexos, innovadors i amb etiquetes buides de contingut: només amb accions de gestió, fàcils i d’execució immediata, amb grans dosis de sentit comú i amb un esforç de pedagogia i valentia. Ara que han donat un premi europeu per la seva innovació a l’Ajuntament de Barcelona, no deixa de ser xocant que Barcelona sigui un dels pitjors exemples a Europa respecte a la contaminació atmosfèrica. Sr. Trias, tu tries. Sr. Mas, actuï.

Volem solucions. I les volem des d’ara mateix.

març de 2014

CUP Barcelona

Crònica de la xerrada sobre el fracking.

Aquest passat dimarts va tenir lloc la xerrada sobre el fracking, sota el paraigües de l’AVV de l’Esquerra de l’Eixample i amb l’organització conjunta d’Ecologistes en Acció, la Xarxa de Consum Solidari i el nucli de la CUP de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni, juntament amb el grup de treball de la CUP de Model Urbà i Medi. La dificultat principal a l’hora d’organitzar aquests esdeveniments rau en el poc interès que desperten els problemes energètics a la ciutat, encara que vagin sovint associats a afectacions greus sobre el medi natural i la salut dels éssers vius. Per això, vam convidar un expert en energia com és en Pablo Cotarelo, d’Ecologistes en Acció, i en Marc Muntanya, membre de la plataforma Riudaura junts, per què ens oferissin una visió completa de tot el conflicte i per prendre consciència que nosaltres i el nostre model energètic també som part del problema. La resposta i l’assistència va ser del tot satisfactòria per una temàtica que costa que interessi a ciutat.