Category Archives: Serveis públics

La CUP davant de les promocions previstes al solar Germanetes.

L’Ajuntament ha informat a finals d’agost que construirà dues promocions d’habitatge dotacional de lloguer a l’illa de cases coneguda popularment com a Illa Germanetes. Aquestes promocions suposaran la construcció de 82 pisos per a gent jove i gent gran, així com dos equipaments municipals: una escola bressol i un casal de gent gran. Alhora s’hi construirà un aparcament subterrani. Aquests edificis i equipaments estaven compromesos en anteriors Plans d’Actuació de Districte però els anteriors equips de govern no van executar-los al seu moment.
 
Cal recordar que el solar de Germanetes forma part també del Pla Buits i, en virtut d’aquest, l’Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample gestiona una part de l’actual solar a través del projecte Recreant Cruïlles, que compta amb el ple suport de l’Associació de Veïns i Veïnes.
 
Des del nucli de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni de la CUP de Barcelona, a falta de valorar-ho amb profunditat, volem fer algunes primeres consideracions un cop coneguda la notícia,
 
  • Saludem la construcció d’una nova escola bressol i un casal per a la gent gran, si bé sempre i quan siguin centres públics de gestió directa.
  • La CUP es mostra contrària a la privatització dels aparcaments de titularitat pública per tal de finançar equipaments municipals. Creiem que la venda d’actius públics no és la solució, sinó que cal trobar altres formes de finançament més justes. Aquest fet té l’agreujant que l’ajuntament de Barcelona no es troba en una situació financera complicada i que els actius que es volen vendre generen ingressos nets per la ciutat. A més, vendre aparcaments als agents privats, reforçarà un actor que amb tota probabilitat es mostrarà contrari a la limitació del trànsit privat i l’augment del transport públic, especialment al centre de la ciutat i al districte amb més contaminació de Barcelona.
  • Reivindiquem la importància d’incloure l’institut en aquestes promocions, encara que depengui d’acords més complicats. L’Institut Germanetes és l’autèntica prioritat al solar, i així s’ha expressat el veïnat en múltiples ocasions.
  • Lamentem que el Districte, a través del Sr. Ardanuy, opti pels fets consumats, i no hagi fet partícip al veïnat organitzat de les propostes previstes al solar. Exigim un contacte urgent on s’expliqui clarament el projecte i els efectes envers Recreant Cruïlles, també sobre la iniciativa del Camí Amic i la voluntat de crear zones verdes i espais autogestionats al barri.
  • Qüestionem la idoneïtat de construir habitatge protegit, encara que sigui en règim de lloguer.  Les dificultats d’accés a l’habitatge no sempre es solucionen amb més ciment, sinó forçant la sortida a lloguer dels pisos buits a la ciutat. La proliferació de pisos turístics aquests darrers mesos al barri són una bona prova del camp per córrer existent.
  • Denunciem l’oportunisme polític. Després de tants anys de reivindicacions, és lamentable que  el govern de torn comprometi unes obres uns mesos abans de començar la campanya electoral. Aquest és un exemple pràctic del que anomenem “vella política”, on les coses es fan quan interessen a qui mana, no quan seria necessari.

Ple del Districte del 2 de juny: El districte es renta les mans en educació i sanitat

El dia 2 juny vam assistir al ple del Districte a preguntar per dos dels temes que ens preocupen: l’Hospital Clínic i la construcció de l’institut de Germanetes.

La Llei d’Acompanyament dels pressupostos, aprovada el 19 de desembre de 2013, estableix que l’Hospital Clínic s’ha de gestionar mitjançant un Consorci Públic integrat per l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, tot garantint el coneixement clínic de l’hospital en els òrgans de govern i direcció. El Parlament estableix sis mesos per la redacció dels estatuts del nou Consorci.  Ja que l’Hospital Clínic és l’hospital públic de referència del nostre districte, vàrem preguntar: Quin seguiment s’ha fet des del districte d’aquest procés? S´han creat les comissions adients per portar a terme la redacció dels estatuts? Qui les conformen?

Per la part d’educació, tenint en compte les places de 1r ESO i que els grups de sisè cada vegada són més nombrosos, les previsions auguren un augment de la demanda de places als Instituts Públics. Davant d’aquesta evidència demanàvem: quina planificació es pensa fer des del districte? Es continuarà enviant famílies a la concertada o creant grups bolet a 1r ESO? Es començarà a treballar en l’institut del solar de Germanetes?

La resposta del regidor del Districte fou l’esperada però no per això menys decebedora: tot i que “comparteix la preocupació”, el districte no té competències de Sanitat ni Educació. En el cas de l’Hospital Clínic, el districte no està dins del consorci per tant desconeix què hi passa. L’Hopital Clínic és l’hospital públic de l’esquerra de l’Eixample i un dels de referència a la ciutat de Barcelona, i per tant creiem que el regidor ha de fer tot el possible perquè l’accés a la sanitat sigui la millor pels seus ciutadans i no hauria de tolerar que tanquin llits ni que ens derivin a hospitals privats on no volem anar.

De la mateixa manera que ha d’atendre les demandes sanitàries de la gent del districte, ha de vetllar per una bona educació dels seus ciutadans. Per tant, demanem que reclami a la Conselleria d’Educació el tant esperat Institut a Germanetes i que faci esforços per la millora de l’Institut Joan Maragall.

Potser el districte no té competències ni en Sanitat ni Educació però té el deure d’assegurar una bona sanitat i educació pública pels habitants del Districte. Així que esperem que no es limiti tan sols a dir que no té competències i que reclami aquests equipaments pel barri. En una frase: el Districte ha d’estar al costat de barri i de les seves reivindicacions.

El proper Ple de Districte, el dilluns 7 de juliol a les 18.30h. Allà hi serem!

Què s’amaga darrere la factura de l’aigua? Xerrada 17 de juny a l’AVVEE.

Què està passant al voltat de l’aigua? Durant l’últim any hem sentit a parlar de la privatització d’Aigües Ter-Llobregat, de la creació d’una empresa mixta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb Agbar i del dèficit que acumula l’Agència Catalana de l’Aigua. Però el que sabem és que la factura de l’aigua cada cop és més elevada, tot i que consumim menys. En el context econòmic actual, cada vegada hi ha més veïns i veïnes que no poden assumir el cost de l’aigua i que s’exposen a ser privats d’aquest dret humà.

cartell_aigua 17 junyEn aquesta xerrada volem aprendre d’on prové l’aigua de l’aixeta, qui s’encarrega d’aquest cicle i qui és el responsable de què l’aigua arribi als ciutadans. Intentarem saber si el preu que paguem és just o si estem pagant decisions polítiques, retorn de favors i beneficis de grans empreses. En definitiva, volem desgranar què és el que s’amaga darrera darrere la factura de l’aigua.

Us esperem a la nova seu de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample el dimarts 17 de juny a les 19h!

Crònica de la xerrada sobre la contaminació atmosfèrica: contra la inacció de l’administració catalana i de l’Ajuntament de Barcelona, volem accions i sense dilacions!

El darrer dimarts 11 de març, la CUP de Barcelona va organitzar una xerrada sobre la contaminació atmosfèrica a l’Àrea de Barcelona, ja que volíem conèixer els seus efectes sobre la salut i quines alternatives i accions es poden dur a terme des del municipalisme. Més de 60 persones hi van assistir, participant activament del debat final i escoltant les intervencions d’experts reputats en la matèria, representants de col·lectius i entitats que treballen, des de diferents angles, el tema.

Imatge
Així, en Xavier Querol, investigador de IDAEA-CSIC, ens va fer una descripció concisa dels contaminants, els quals superen els límits fixats per l’Organització Mundial de la Salut a l’Àrea de Barcelona, tot comparant el panorama de contaminació amb diverses ciutats europees i assenyalant al vehicle privat com a màxim causant d’aquestes.

En Jordi Sunyer, metge i director del CREAL, entre altres coses, va posar sobre la taula que, en el món de la recerca i la sanitat, es considera que la contaminació atmosfèrica és avui dia el problema ambiental que més afecta l’esperança i qualitat de vida de les persones. No obstant això, aquest problema encara no es percep com a tal per la majoria de població encara que és qüestió de temps que aquest neguit en el món acadèmic i sanitari es tradueixi en una legislació més estricta. A més, va fer una descripció dels problemes de salut derivats de la contaminació atmosfèrica.

En Ricard Riol, de la PTP, ens va descriure la situació del transport públic a Barcelona i quines alternatives serien possibles per contribuir a disminuir de forma important aquests contaminants. Des del seu punt de vista, estem en un moment clau per poder canviar el model de transport de la ciutat. La Núria Vidal de Llobatera ens va explicar què ha fet i està fent Ecologistes en Acció respecte a aquest tema i va posar èmfasi també en altres orígens de la contaminació atmosfèrica, a banda del transport privat, com el transport de mercaderies o l’estacionament de creuers al port de Barcelona. Finalment, en Guillermo Rojo va explicar el projecte de Recreant Cruïlles, un exemple de proposta de barri a l’Eixample que, entre altres objectius, pretén un reapropiament de l’espai dedicat al vehicle per a ús del veïnat.

Tots els ponents van coincidir en remarcar la importància d’aquest problema ambiental, els greus efectes sobre la salut i la inacció de l’administració catalana i dels ajuntaments, en concret de l’Ajuntament de Barcelona, per dur a terme accions efectives que realment redueixin els contaminants atmosfèrics. I més quan hi ha exemples de moltes experiències i accions endegades per administracions de ciutats europees i americanes que han permès reduir la contaminació. En definitiva, no hi ha res a inventar i, a Barcelona i la seva àrea d’influència, s’ha fet poc o res per solucionar aquest problema. Cal que per poder avançar es reconegui el problema tant socialment com des del món polític.

En el debat posterior, que no fou tan llarg com hauríem desitjat, es va obrir la paraula als assistents. Es va parlar del problema del soroll, de la inacció de l’administració, de les superilles, de què podria i hauria de fer la CUP, de la perplexitat del no reconeixement del problema (en paraula d’un dels participants) per l’alcalde Trias, que és metge de professió, etc.

Val a dir que la intervenció més sentida i emotiva va ser la d’una veïna de l’Eixample que es va oferir per explicar-li a l’alcalde Trias el càncer de pulmó que està patint, el qual els metges han relacionat directament amb la contaminació atmosfèrica. Aquesta persona va explicar que si se’n surt de la malaltia, i així ho esperem, haurà de marxar a viure fora de Barcelona i ella no està disposada a renunciar a la ciutat que tant estima. Tot un exemple de valentia i claredat. Si ens llegeixes, moltíssimes gràcies per la intervenció, endavant i força.

Des de la CUP de Barcelona ens toca ara plantejar-nos com seguir lluitant contra la contaminació atmosfèrica aquí i arreu, tot difonent el problema per tal que s’esdevingui una percepció social real, denunciant la inacció de l’administració i, sobretot, proposant alternatives per actuar-hi en contra. I tot això ho volem fer treballant braç a braç amb els experts, col·lectius i entitats que, amb el seu treball i experiència, han adobat el camp de la lluita contra la contaminació atmosfèrica.

Demanem a la Generalitat de Catalunya i als ajuntaments, en especial a l’Ajuntament de Barcelona, que reconegui aquest important problema de salut per la seva població i li exigim, des d’ara mateix, sense dilacions ni esperes, accions contundents i efectives per reduir el transport privat a la ciutat i qualsevol altra font important de contaminants. És clau que hi hagi una oferta per desplaçar-se amb mitjans sostenibles, en especial amb transport públic, i a preus populars. Com va sorgir durant el debat, un transport ràpid, eficient i confortable. D’aquesta manera, no només recuperarem l’aire que respirem i millorarem la qualitat de vida, sinó que ens permetrà reapropiar-nos de l’espai públic i millorar les relacions socials.

I es pot fer, no és cap utopia, tal com s’ha demostrat a moltes altres ciutats i viles a Europa. No calen plans exageradament complexos, innovadors i amb etiquetes buides de contingut: només amb accions de gestió, fàcils i d’execució immediata, amb grans dosis de sentit comú i amb un esforç de pedagogia i valentia. Ara que han donat un premi europeu per la seva innovació a l’Ajuntament de Barcelona, no deixa de ser xocant que Barcelona sigui un dels pitjors exemples a Europa respecte a la contaminació atmosfèrica. Sr. Trias, tu tries. Sr. Mas, actuï.

Volem solucions. I les volem des d’ara mateix.

març de 2014

CUP Barcelona

Coincidint amb el Mobile World Congress, més protestes contra el preu del transport públic.

Després de l’acció de dissabte a la seu de Pl. Catalunya del Mobile World Congress, seguim amb les mobilitzacions per aturar l’augment desproporcionat dels preus del transport públic.  Avui i dimecres, concentracions a les 19h a les estacions habituals. Nosaltres ens trobarem al Clínic!

24FHCLINIC copia