El passat dilluns 17 de novembre es va realitzar el primer taller del projecte pilot de la Superilla de l’Esquerra de l’Eixample Esquerra, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu és crear unitats urbanes més petites que els barris amb un eix vertebrador, per poder millorar les condicions ambientals i la cohesió social mitjançant la redistribució dels serveis i xarxes de transport, entre les quals s’inclou la reducció del transport privat. L’Ajuntament preveu que la prova pilot s’allargarà durant 4 anys, en els quals es realitzarà un procés de participació ciutadana en la fase d’elaboració, l’execució del projecte pilot i la posterior anàlisi dels resultats. Aquest projecte, que neix de les necessitats socials d’uns barris assetjats per la contaminació atmosfèrica i acústica i el dèficit d’equipaments, comença a caminar coix en tots els seus fronts.
El procés participatiu, proposat i iniciat per mitjà d’un taller a l’IES Ernest Lluch, va començar a desgranar que part del projecte neix de l’apropiació per part del consistori de les històriques lluites veïnals per guanyar nous equipaments i per construir un barri més social. Les queixes no es van fer esperar i les veïnes presents a l’acte van fer constar, amb interpel·lacions directes als tècnics de participació del Districte, aquesta apropiació i van denunciar l’intent per part de l’Ajuntament de voler implementar un macroprojecte en el barri quan no s’han implementat actuacions més urgents i específiques. Però aquestes queixes van ser ràpidament ocultades dins del protocol estrictament rígid del taller participatiu, dirigit pel mateix consistori i fonamentat en l’obtenció d’idees generalistes per part de les veïnes, sense garanties que aquestes siguin preses en consideració i amb l’objectiu final de reduir i silenciar possibles veus dissidents. A les incerteses sobre el procés participatiu s’afegeixen també les inconcrecions sobre quines són les actuacions específiques del projecte i les possibles afectacions sobre el veïnat.
Més enllà del procés participatiu, el projecte de les “superilles” dibuixa un escenari idealitzat amb millores de les condicions ambientals o l’augment de l’associacionisme i on una de les principals actuacions previstes serà la reducció del transport privat i la peatonalització dels carrers de la superilla, el que és anomenat com a procés de pacificació dels vials. Allunyant-nos del dèficit de definicions categorials que sofreix el projecte i, en concret, sobre el que significa el concepte de pacificació plantejat en l’anterior article, una de les claus de volta un cop iniciat el procés d’elaboració del programa pilot recau sobre si l’objectiu és reduir l’ús del transport privat dins de les superilles actuant també en la reducció en tot l’àmbit de la ciutat o bé només “pacificar” les superilles i, per tant, redistribuir l’elevat flux rodat actual en les vies adjacents a les superilles.
La proposta actualment en marxa no fa esment d’un objectiu global de reducció de l’ús de vehicles privats a la ciutat, el que pressuposa que en implementar-se aquest pla pilot l’elevat flux de vehicles seria canalitzat per altres vies circumdants. Quelcom semblant succeïx també amb la contaminació atmosfèrica, la qual esdevé un problema a escala municipal i intermunicipal que el consistori vol abordar a escala de barri buscant treure’n redit polític per mitjà de l’ambientalisme més superflu. Aquestes actuacions previstes posen de relleu la voluntat de creació de zones urbanes dins de la ciutat i dels mateixos barris, amb unes condicions tant ambientals com socials exclusives que poden abocar a les àrees limítrofes a un deteriorament de la qualitat de la vida i subjecte també a possibles processos d’especulació urbanística dins de la superilla, processos en els quals les entitats veïnals així com el mateix veïnat jugaran un paper ben residual.
Dins d’aquest context, des del nucli de la CUP de Sant Antoni i de l’Esquerra de l’Eixample creiem que la ciutat ha entrat en un accentuat procés de degradació ambiental amb la contaminació atmosfèrica com un dels principals factors, producte de les deficitàries polítiques a favor del transport públic tant de l’actual consistori de CiU com dels anteriors governs del PSC. En aquest sentit, i si bé és cert que la base ideològica del projecte de Superilles és correcta, la seva diagnosi i les propostes d’actuació presentades són deficitàries, actuen parcialment i superficialment sobre l’arrel del conflicte ambiental, segreguen la ciutat entre teixits urbans de primer i segon ordre i, alhora, busca donar una imatge de participació ciutadana però reduint el marge d’actuació del veïnat. Els conflictes ambientals presenten fortes repercussions socials i mai tenen una solució senzilla ni localitzada. És necessari doncs repensar l’espai on vivim i on ens desenvolupem com a societat: repensant una ciutat de Barcelona de manera integral i transversal, amb polítiques de reducció del transport privat per mitjà de la limitació d’accés i reducció de les tarifes de transport públic, pensat i proposat des dels barris i des del ric teixit associatiu, i reconstruir una ciutat integradora que no segregui ambientalment i socialment les persones que hi viuen.
Reinventem l'Eixample 